Rastres de llum

Junio – Juliol 2011

És per a mi un gran honor poder encapçalar aquestes primeres pàgines del catàleg de l’exposició Rastres de llum, que Robert Ferrer realitza a Can Prunera Museu Modernista. I ho és, bàsicament, per dos motius. El primer, perquè Can Prunera torna a apostar per una exposició arriscada i innovadora, que defuig el llenguatge tradicional si entenem com a tal la pintura i l’escultura en el sentit més estricte de la paraula. Com el visitant haurà pogut observar, es tracta d’una instal·lació en què, si cal destacar cap qualitat que sobresurti de tot el conjunt, jo diria que aquesta és l’elegància; però també hi podríem afegir la sobrietat i la pulcritud. Pens, sincerament, que aquests tres adjectius defineixen molt bé l’obra d’aquest jove artista valencià, establert ja fa un grapat d’anys a Mallorca. D’ell em criden l’atenció el detallisme i la precisió amb què treballa les obres. Així, les peces que ja havia exposat en mostres anteriors en aquesta instal·lació de Can Prunera Sèrie la nit», a la galeria Mediterrània; «L’abstracció del temps», a la Joan Oliver “Maneu”; i «El Misteri dels cicles», a Addaya Centre d’Art Contemporani (Alaró), són d’una bellesa i una senzillesa extraordinàries properes al minimalisme, si em permeteu una llunyana comparació, però no exemptes d’una gran força expressiva; de fet, no hi deixa res a la improvisació. I és que Ferrer té la capacitat de veure, millor dit, de concebre, la mostra en la seva totalitat, la qual cosa vol dir que entén les exposicions com un tot, com un treball en què cal tenir presents elements tan importants com l’espai i la llum. El segon motiu pel qual em complau obrir aquest catàleg és perquè, des de Can Prunera, volem apostar per donar oportunitats als artistes joves una tasca, per altra banda, en la qual sempre he cregut fermament i en la qual sempre m’he involucrat, a aquells pintors i escultors que han volgut fer de l’art el seu modus de vida, perquè així ho entenen i perquè ho han postat i arriscat tot per aconseguir el seu objectiu. I ho volem fer des de la seguretat que la seva trajectòria serà llarga i fructífera. Robert Ferrer és, ara per ara, l’artista més jove, però no per això ni el més inexpert ni el menys preparat, de tots quants han mostrat el seu treball en aquest centre d’art solleric. La seva satisfactòria experiència és avalada per la participació en nombroses mostres, tant col·lectives com individuals, i per les beques i pels premis que ha guanyat. Per part nostra, només volem desitjar que continuï treballant amb el coratge i la força que l’han portat fins aquí.

Pere A. Serra / President de la Fundació Tren de l’Art